Blog

Canvi climàtic i sostenibilitat en ciutats

El 2010 va ser el primer moment en la humanitat en què va haver-hi més població a zones urbanes que a les rurals. En aquest context, la mobilitat sostenible és la resposta al major problema que té la societat amb l’actual model de desplaçament tot i que, a la vegada, els consumidors han incrementat les entregues a domicili.

Responent a la pregunta sobre el rol que juga la sostenibilitat en l’àmbit logístic, José Carlos Espeso va destacar el canvi d’hàbits de consum per part de consumidor, a partir de la crisis de la Covid-19, el que l’ha dut a consumir més productes de proximitat, una tendència que també reafirmava Pablo Vilanova per part de Mercabarna. “El treballar amb producte de proximitat comporta un impacte positiu en el capital natural, però també un impacte social de la comunitat de l’economia local“, afegia Vilanova.

La intel·ligència artificial en megacities: pros i contres

En un moment de canvi constant, la intel·ligència artificial ha obert la possibilitat de transformar els sistemes de treball de les cadenes logístiques. Gràcies a l’aplicació de la IA, les empreses han passat a un esquema proactiu, en el que els operadors preveuen els comportaments dels mercats i, conseqüentment, adapten els seus recursos amb anticipació a aquestes variables. Fins a quin punt pot la tecnologia ajudar a que el productor local sigui més competitiu i pugui arribar millor al consumidor?

La clau està en l’eficiencia. Segons Pablo Vilanova, les tecnologies potser no estan suficientment madures, però les noves solucions només es consolidaran si són eficients: compartir rutes, mutualització de vehicles, optimització de rutes, etc. L’altra clau, segons Vilanova, és el fet de compartir les dades entre tots els agents de la cadena, especialment en el cas de la intel·ligència artificial, per un aprenentatge comú.

José Carlos Espeso coincidia en afirmar que s’ha de treballar en una distribució de mercaderies eficient a nivell urbà, sovint en ciutats que no han estat dissenyades per als reptes logístics d’avui en dia. En aquest sentit, “com més avanci la tecnologia més connectarà el sector primari amb el consumidor“. En relació específicament amb la intel·ligència artificial, si bé en la previsió de la demanda avui en dia sí que pot ser una solució òptima, en el cas de la distribució de mercaderies, més enllà de la digitalització de zones de càrrega i descàrrega o dissenys de rutes dinàmiques, per exemple, encara està lluny de ser una realitat.

Urbanització i nous hàbits de consum

L’entrega a domicili és una de les opcions preferides per als consumidors i, a l’Estat espanyol, menys del 10% de les entregues es realitzen en punts d’entrega i recollida. La famosa “última milla” suposa més de la meitat del cost total dels enviament, el 40% de les despeses de la cadena subministrament. Les marques treballen per ser sostenibles i a la vegada oferir opcions d’entrega més eficients per generar fidelitat entre els seus clients.

La pregunta és clara: són compatibles els conceptes de sostenibilitat amb els de entrega immediata? No ho és, segons Pablo Vilanova. “L’alternativa a aquest ecommerce d'”ara i aquí” és el comerç de proximitat, i la solució en ciutats que ja ho tenen com Barcelona és precisament incentivar-ho“.

I l’altra qüestió és com han de canviar les ciutats per adaptar-se a aquest nou escenari. “Les administracions locasl i les empreses del sector privat han de col·laborar per dimensionar el nou fluxe en la distribució urbana de mercaderies, perquè el repartiment a domicili és imparable. S’ha de buscar nous models, pensant que les ciutats mitjanes (+150.000 habitants) seran protagonistes d’aquests canvis“, afirmava José Carlos Espeso. Entre aquestes solucions, algunes que ja s’apliquen a altres països: potenciar la descàrrega nocturna, punt de conveniència per al comerç digital, comerç de barri que actuïn com a lockers i entrega de mercaderies, microhubs urbans i plataformes micrologístiques…

Context mundial i relocalització

Els darrers esdeveniments mundials han posat en evidència la fragilitat de les Cadenes Globals de Valor, que han esdevingut font inqüestionable de vulnerabilitat. Els estats occidentals i les empreses de tots els sectors es plantegen amb urgència reduir el risc de la dependència i augmentar la resiliència davant de possibles futures crisis o esdeveniments.

“Durant la crisis sanitària qui obria cada dia eren els distribuïdors i els productors locals perquè al país no faltés de res. Això respon a la pregunta sobre perquè hem de cuidar, com a societat, del comerç de proximitat“, concloïa Jose Carlos Espeso.