Puntualment, el passat divendres 11 de novembre va començar aquest nou Congrés. Fruit de la pandèmia que ens ha capgirat moltes coses i seguint el tarannà d’aquests darrers anys el Congrés es fa de manera presencial i en línia, amb una bona resposta de convocatòria amb 135 inscrits presencials i més de 180 persones d’arreu del món connectades en línia. Tots plegats, implica una afluència de més de 300 persones. D’aquesta manera s’ha convertit en el CONGRÉS d’ENOLOGIA de casa nostra.
Aquest Congrés és hereu del qual ha vingut organitzant ACE-CEEC fins a l’any passat. Tanmateix, agafa el relleu també d’aquells Congressos històrics de la setmana del cava que organitzava la Confraria del Cava. També enguany l´INCAVI ha volgut participar-hi d’una forma activa. Ajuntar sinergies és una manera de fer plausibles aquests esdeveniments tan costosos. D’aquesta manera l’esforç per aconseguir portar ponents de primera qualitat es veu recompensat amb una participació extraordinària dels enòlegs.
Després de la benvinguda i presentació del Congrés per les diferents entitats organitzadores s’ha començat puntualment amb la Dra. Isabelle Masneuf-Pomarède, que ha explicat els seus estudis sobre seqüències de microorganismes (llevats, bacteris…) tant a la vinya com al celler. Segons les seves comprovacions a la vinya hi ha pocs Saccharomyces de les quals molts d’ells són poc fermentatius. També diu que no està gens clar que més variació de soques de llevats en una fermentació aporti més complexitat als vins. Pel que fa als bacteris sembla que el comportament és similar i a la vinya en trobarem ben poques. A on en trobarem més és dins el celler.
La següent conferència de la Dra. Dania Garcia, ens ha parlat dels antagonistes i el seu paper dintre les vinyes i no són precisament els dolents de la pel·lícula. Els fongs, bacteris, nematodes, insectes… es faran un servei en la curació de diferents plagues. Quins són els mecanismes que fan servir per actuar, són productors de metabòlits com pot ser els antibiòtics dels quals tots saben els seus resultats positius.
També aquests antagonistes provocant enzims. La competència entre ells és important, el que creix més ràpid és el que triomfa. Al mateix temps aquests microorganismes alliberen substàncies que propicien el creixement de la planta. El Trichoderma és un dels més efectius, ja que pot desenvolupar diferents factors com pot ser actuar contra la Botritys o la Yesca. La utilització del Cu sembla que és més suau que altres fúngics però avui saben que el Cu aconsegueix de degradar la microbiota del sòl, pot provocar fitotoxicitat i pot eliminar també altres elements cosa que no ens interessa.
El pacte verd europeu proposa una producció agrícola sostenible disminuir els pesticides en un 50%. Fins al 2030. Per tant s’han de trobar alternatives als fitosanitaris, inclòs el Cu. Cal ampliar la producció de biopesticides, (com el TricHoderma), actualment la majoria són bacterians, els fongs estan poc desenvolupats.
El míldiu (Plasmopara), no és un fong veritable, les seves espores (reproducció asexual) neden i volen i llavors s’estenen més fàcilment. També té reproducció sexual cosa que fa que muti en les següents generacions i es torni immune als productes, és un patogen molt perillós. Per tant necessitem competidors naturals per contrarestar aquests patògens. La utilització de les restes de poda per fer compost és un aspecte positiu ja que al crear competència es crearan més antagonistes.
Després d’una pausa, la Dra. Raquel Campos ens ha parlat de la utilització dels nemàtodes per actuar contra els patògens. L’objectiu de la nova agricultura moderna ha de ser de desenvolupament sostenible. El terreny, varietat, protecció de cultius, gestió integrada de plagues… S’ha de conduir la vinya d’una manera intel·ligent, sobretot en la gestió dels pesticides. Actualment, en els sòls o les aigües ja s’ha trobat que hi ha una contaminació ambientat. Es necessari gestionar el control de plagues a través del control biològic, per permetre hàbitats naturals, també per inhibir la possibilitat de les plagues cal mantenir les reds tròfiques.
El Dr. Andrea Squartini ens ha parlat del preparat 500 de biodinàmica amb rigor científic, mètode, i objectivitat.
Parlem de la banya de vaca que s’omple de fems i després s’enterren durant cinc mesos, i a partir d’aquí se’n fa compost. Passat aquest temps es treu el compost de dintre la banya i es barreja en proporció: 200 g/70 litres aigua per ha. La proporció és molt petita.
El que conté la banya és compost però, a dintre la banya es catalitzen els elements i aquests esdevenen més actius. En la seva aplicació la dilució a la terra representa 0,4 g/1000. Segons el seu pes molecular 2×10 -6. La pregunta seria: aquesta quantitat és suficient? Sembla que hi ha principis actius en inferior quantitat a aquesta que ja són efectius, per tant el preparat 500 pot ser efectiu. Per exemple, els medicaments són efectius a uns nivells similars. Les hormones són actives a 10-15. En el preparat 500 hi ha auxines que ajuden al creixement. Les banyes que són de queratina es desgasten i en 4 o 5 anys queden degradades. Per tant la pròpia banya es va desfent. La banya també ajuda a la maduració del fem degut a la queratina (que és una proteïna) fa de catalitzador, la queratina conté sofre i és essencial per moltes coses. El preparat 500 inclou substàncies estimuladores que pot fer que ajudin al creixement de la planta. És important que el fem que s’utilitzi sigui fresc.
Per acabar les conferències del matí, el Sr. Miquel Torres Maczassek ha explicat el tema de la viticultura regenerativa des del punt de vista de la seva empresa familiar. El 2008 ja es fixen l’objectiu de ser neutres en la petjada de CO2 en el 2040. Mitjançant plaques solars, cotxes elèctrics, calderes de biomassa… han aconseguit ja reduir-ne més d’un 30% . També estudien com aprofitar el CO2 produït de les fermentacions. Considera que en la Viticultura ECO la petjada de CO2 no es té en compte. També estudien l’erosió en les pràctiques culturals amb cobertes vegetals, animals de pastura etc.
En aquest context estudien també varietats antigues de Catalunya. Ja n’han trobat més de 60. Per exemple, la forcada que és blanca, varietat tardana, AcT alta, pH baixos, que pot ser molt interessant amb l’augment de temperatures actual.
Per concloure l’acte es projecta un vídeo del Sr. Pau Roca, director general de l´OIV, recolzant la bona interpretació de l´organització en el temari de les conferències.
Finalment, la Sra. Alba Balcells, directora general de l´INCAVI, va parlar de la reivindicació dels enòlegs i enòlogues de “l’ofici” i posant l’accent en la terra, en la viticultura. Va posar de manifest que els reptes que es troben davant, tant l´INCAVI, com el sector són l’adaptació al canvi climàtic, la digitalització i la legitimització del producte davant les tendències prohibicionistes. Per acabar va comentar: que estem fent els millors vins i encara no som majoritaris. A Catalunya de cada 10 ampolles de vi que s´obren només 4 són d’ aquí, a deu anys vista el vi català ha de ser molt més valorat.
Ja a la tarda, ha seguit un tast didàctic moderat per al sommelier, Sr. Ferran Centelles. Els diferents enòlegs han presentat els seus vins han explicat el perquè de la viticultura regenerativa (V.R.). El Sr. Miquel Palau ens ha parlat una mica del que representa buscar la V.R., la Sra. Montse Catasús ha comentat que en la V.R. cadascú ha de seguir el seu camí segons tingui la vinya, el clima i les pràctiques culturals, el Sr. Albert Llopart, ha explicat detalls del vi que presentaven que tenia una part de la varietat Moneu (varietat antiga recentment tornada a plantar). Finalment, el Sr. Rener Barbier ha dit que considera que la V.R. és tenir més sensibilitat per la vinya, considera que en els seus vins des de que treballen V.R. han perdut estructura i s´han tornat més elegants. El terreny es torna més ric amb la V.R. i per tan els vins també. La pròpia vinya tendeix el seu propi equilibri més fàcilment.
Va tancar les sessions el president-degà de ACE-CEEC, Sr. Pere Campos agraint als patrocinadors i a tots els assistents la seva presència.
El congrés novament va estar patrocinat per CaixaBank, i amb la col·laboració de CEVIPE, RIUS I RIUS, ENARTIS, DO CATALUNYA, URV, OIV I NOVELL.
