El 3er Simposi de Viticultura Regenerativa profunditza en el paper de la vida microbiana del sòl per a vinyes resilients
Experts parlen de la importància de centrar l’atenció en els sòls per beneficiar les plantes i fer front a l’amenaça climàtica
Unes 300 persones van seguir el certamen presencialment i en streaming, celebrat al Castell de Falset
Falset, 18 de maig de 2023.- Per tercer any consecutiu, l’Associació de Viticultura Regenerativa ha celebrat el Simposi de Viticultura Regenerativa amb l’objectiu de difondre aquest nou paradigma agrícola destinat a restaurar la salut dels sòls de les vinyes per fer-les més resilients davant de l’amenaça climàtica. Entendre i conèixer aquests sòls i la vida que alberguen és clau en la viticultura regenerativa, i aquesta ha estat la temàtica d’aquesta edició. Vuit experts nacionals i internacionals, com els microbiòlegs Dra Elaine Ingham i Claude i Lydia Bourguignon, han explicat en què consisteix i com funciona la vida microbiana del sòl i perquè la seva restauració i posterior cura no només ajuda a les vinyes a adaptar-se al context climàtic sinó que contribueix a minimitzar els efectes de l’escalfament global.
Unes 300 persones han seguit em directe el simposi presencialment i en streaming, que ha tingut lloc aquest dimarts, 16 de maig, al Castell de Falset, a la capital del Priorat. Amb el títol ‘La microbiologia dels sòls: clau per una viticultura resilient’ i moderat per la periodista Ruth Troyano, l’acte s’ha iniciat amb les reflexions de Miquel Torres Maczassek, president de l’Associació de Viticultura Regenerativa i director general de Família Torres, que ha destacat “l’enorme dimensió humana que té aquest tipus de viticultura ja que les grans transformacions no estan només als sols, estan en les mateixes persones”. Miquel Torres ha assenyalat la importància “d’observar i entendre cada vinya i portar un rumb clar per crear ecosistemes que imitin la natura”.
Entendre la xarxa tròfica del sòl
Després de les paraules de benvinguda a Falset del seu alcalde Carlos Brull, que ha destacat “el respecte per la biodiversitat, l’entorn natural i la sostenibilitat com a eixos vertebradors del territori”, s’ha donat pas a la ponència inaugural a càrrec de la Dra. Elaine Ingham, microbiòloga americana, fundadora de Soil Food Web School. Considerada una de les biòlogues de sòls més important del món amb 40 anys d’experiència, Ingham ha explicat que, tot i la incomprensió científica inicial, finalment va imposar la seva tesis que “des de la biologia es restaura la vida dels sòls”. Ingham ha definit les dinàmiques creades a la xarxa alimentària del sòl i les diferències entre terra fèrtil i terra estèril. Segons l’experta, “s’ha de maximitzar el número d’organismes per tal que hi hagi un cicle de nutrients i la planta reactivi la seva immunitat contra malalties i plagues”. “Amb un 3% de matèria orgànica la biologia ja es sosté per si sola i pot propagar-se; només cal cuidar aquests organismes que fan tota la feina del sòl”. Per això, recorda, “llaurar la terra és matar microorganismes beneficiosos”.
El paper de la biologia en l’adaptació dels vins a l’escalfament global ha estat abordat per Lydia i Claude Bourguignon, microbiòlegs de sòls i fundadors del laboratori d’anàlisis microbiològics de sòls (LAMS). Ambdós van ser dels primers científics en advertir de la degradació dels sòls. La fragilitat del sòl prové d’aspectes biològics, químics i físics (fertilitzants, irrigació, pol·lució, fauna, erosió, aigua no drenada). La biodiversitat microbiana permet restaurar un sòl destruït. “La qualitat del vi comença en un sòl fèrtil”, han afirmat. Segons ells, “per a restaurar un sòl destruït hi ha tres vies: aportar carboni a la capa superior del sòl, coberta, compost, poda de branques; utilitzar plantes amb arrels profundes per restaurar l’estructura del sòl i lluitar contra els nematodes; i reactivar els fongs i la fauna, que són els grans agents de la fertilitat del sòl”.
Jeff Lowenfels, autor del guardonat ‘Teaming with microbes: the organic guide to the soil food web’, entre molts altres llibres sobre jardineria i botànica, ha explicat que les plantes, gràcies a la fotosíntesi, produeixen exsudats, substàncies alimentàries que atrauen bacteris i fongs a la rizosfera, i que són devorats per depredadors (nematodes i protozous) les restes dels quals són nutrients per a la pròpia planta, o la protegeixen. A més, hi ha fongs microcírrics que intercanvien aliment amb les arrels de la planta. “Es tracta d´una xarxa tròfica del sòl que cal deixar actuar i per tant no s’han d’utilitzar fertilitzants químics”, afirma l´expert. “No pertorbar el terra ni la seva xarxa tròfica i treballar en equip amb els microbis” ha estat un dels consells de Lowenfels, que ha conclòs amb una gran obvietat: “Ningú fertilitza els boscos, creixen a la natura”.
Dra. Rosa Vercher, experta en ecologia de plagues i control biològic i referent en la investigació per a la gestió sostenible de les plagues, ha afirmat que “la sanitat vegetal comença al sòl” que proporciona la biota per controlar les plagues i que dona una nutrició a les plantes que les fa més resistents. Hi ha parasitoides que necessiten els hidrats de carboni de les plagues, també depredadors més veloços i grans que les seves víctimes, i la diversitat vegetal (cobertes vegetals, bandes florals, testos) proporciona molt aliment, refugi i atractiu a aquests enemics naturals de les plagues, que afecten especialment els monocultius com la vinya. Per això, ha defensat “la diversitat vegetal”.
Per a Nicole Masters, agroecòloga, directora d’Integrity Soils i formadora en agricultura regenerativa, la viticultura regenerativa “és una manera de ser, no una pràctica”. Ha explicat com va aprendre a regenerar l’ecosistema a través de l’experiència amb diferents tipus de plantes. Amb les vinyes, va advertir que el seu estrès anava lligat a una millor qualitat i es va plantejar com fer-ho igual però sense causar estrès, fins que va pensar a crear a la vinya un ecosistema i monitoritzar la salut de les vinyes amb indicadors i mesuradors (per exemple Ph de la saba). Va poder observar que una bona microbiologia millorava el gust dels fruits. Els consells de Masters als viticultors que emprenen aquest camí són “viatjar, informar-se, visitar els que ja estiguin treballant amb aquest model per veure com ho fan, i començar a aplicar-lo a poc a poc observant-ne els beneficis”.
Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals especialitat Canvi climàtic i Canvi Global Ambiental, ha estudiat com afecta la pujada de les temperatures i la manca d’aigua a les vinyes, fet que l’ha portat a elaborar un atles climàtic amb dos escenaris 1971-2000 i 2000 -2050. Per a Puig, “la viticultura regenerativa és una important alternativa: cobertes vegetals, mínim conreu, agroforesteria (ajuda a retenir nutrients i baixar temperatura de sòls, condicions de vida i d’humitat), pastura intercalada i aplicació de matèria orgànica i micronutrients”.
L’última ponència ha anat a càrrec de Francesc Font, vicepresident de l’Associació de Viticultura Regenerativa i cofundador d’Agroassessor, que ha presentat la certificació internacional Viticulture Regenerative Alliance (RVA), impulsada per l’associació en col·laboració amb Ecocert i la Viticulture Regenerative Foundation i que entra en vigor aquesta propera verema. L’Associació de Viticultura Regenerativa va néixer com un lloc de trobada per compartir experiències i coneixements per impulsar un canvi de paradigma en la gestió de les vinyes. La certificació vol reconèixer els esforços dels viticultors i cellerers que han emprès aquest camí per garantir el futur de la viticultura.
La cloenda ha anat a càrrec d’Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, que ha recordat que la vinya ocupa un 6% de l’espai productiu de Catalunya i que el 2022 ja es va superar el 50% amb vinyes ecològiques . “Ja era hora que algú posés el sòl (un gran oblidat) a primera línia i que es faci tot el possible per preservar la seva qualitat”, ha conclòs.
El vídeo del Simposi està disponible a https://www.viticulturaregenerativa.org/ca/actes
Més imatges del 3er Simposi de Viticultura Regenerativa aquí.
