Blog

“Fa 45 anys que veremo a casa”, recorda el viticultor. I també que quan s’hi va estrenar, a vinificar el raïm de casa, encara no havia ni començat la carrera d’Enginyer Tècnic Agrònom, ni molt menys el màster en Enologia. Pere Llopart (Sant Sadurní, 1967) va néixer en el si d’una família viticultora del Penedès, que li va transmetre aquesta vinculació amb la vinya i el vi, tasca a la qual en l’actualitat es dedica en plenitud. És l’enòleg i responsable producció de Llopart i exerceix amb la passió de qui s’estima el seu ofici i de qui vol deixar un bon llegat, pel que fa a paisatge, per a futures generacions. Avui, parla de l’inici incipient de la verema, a les parcel·les que ell guia i a la dels seus companys de Corpinnat, i també dels reptes als quals s’enfronta la viticultura actual. “Enguany tindrem, altre cop, una verema curta“, resumeix. La sequera, míldiu, el mosquit verd…, sumen massa complicacions a les quals s’ha d’enfrontar en l’actualitat la planta de la vinya, i el seu cuidador.

• Ja heu començat a veremar, a Llopart?

Hem començat a collir els primers raïms de pinot noir i chardonnay, dues varietats primerenques, però hem hagut de parar perquè ens hem adonat que la maduració encara no és òptima. És com si el cep hagués parat de cop, no entenem per què, però ens ha obligat a baixar el ritme, i ara seguim collint però més lentament.

• I la resta de cellers Corpinnat?

Les premses dels cellers Corpinnat també han iniciat l’activitat. Hi ha qui havia entrat els primers gotims a finals de juliol, però ara estem tots igual: avançant pausadament la verema de les varietats tradicionals més primerenques.

• A què atribuïu aquest fre?

No hi trobem una explicació raonable, però penso que pot tenir a veure amb aquest últim cop de calor, que va accelerar algunes maduracions, però no les va deixar homogènies. De fet, esperàvem que aquesta fos una verema menys primerenca que la d’anys anteriors, i aquesta aturada ens fa pensar que era així i que no havíem de córrer a començar a collir.

• Malgrat haver entrat encara pocs quilos, t’aventures a fer una predicció de com serà aquesta verema 2024 per als cellers de la marca?

Es fa difícil de dir, ara per ara, però penso que altre cop tindrem una verema curta, de rendiments baixos i pocs quilos. Això sí, de moment es veu molt sana i esperem que el que collim sigui de bona qualitat.

• Segueix pesant les conseqüències de la sequera continuada?

La sequera sembla que es vol perpetuar, i aquesta acumulació d’anys difícils de falta d’aigua provoquen que el subsol estigui molt sec i les vinyes estiguin patint molt d’estrès hídric. Fa massa dies que no plou i el que ha plogut, no sempre ha estat del tot eficient. Veníem d’una primavera alegre, que ens va donar cert optimisme, perquè tot i que les pluges han estat escasses, van ser força oportunes. Ara, però, ens hem desenganyat; la realitat és que, a casa nostra, per exemple, hem registrat 8 litres al juliol i 9 a l’agost. Així no es pot…

• I la sequera no és l’única amenaça per a la vinya: què està passant amb el mosquit verd?

El mosquit verd està fent afectant algunes vinyes, que jo sàpiga, de les zones baixes del Penedès. Fa mal a les fulles, les asseca i perjudica la planta i el desenvolupament del fruit. El problema és que no se’n té massa informació, i estem en un moment en què s’ha demanat ajuda a l’IRTA, a INNOVI, per intentar recopilar dades que ajudin a entendre i afrontar aquesta nova amenaça per a la vinya. És difícil, sobretot per a qui treballem en ecològic, perquè ara per ara avança més de pressa la plaga que nosaltres entenent-la. I passa el mateix amb l’anomenada “taca del Penedès“, que és una altra malaltia que fa anys es detecta a la fulla i que ningú sap d’on ve. Se n’ha fet analítiques, estudis…, i encara no se sap si és un fong o què és el que afecta la planta. La veritat és que estan sent anys molt complicats.

Corpinnat, creixerà?

• Més enllà de la vinya, Corpinnat també ha estat notícia recentment pel quart Festival Gastronòmic, que de nou ha tancat portes, segons la marca col·lectiva, amb èxit. Seguireu apostant per aquest tipus d’activitats promocionals per als vostres productors i productes?

Està clar que activitats així ajuden a reforçar la marca Corpinnat, i estem molt contents dels resultats de les quatre edicions. Va néixer en un moment complicat, com era la pandèmia, i hem anat consolidant l’aposta malgrat que ara no hi ha restriccions per anar a restaurants. El nombre de convocatòries ha disminuït respecte a la primera edició, però, així i tot, hem continuat penjant cartell de complet en tots els sopars i l’èxit de convocatòria segueix sent brutal. Això és senyal que la iniciativa està quallant bé.

• Corpinnat el constitueixen dotze cellers del cor del Penedès. Sempre heu deixat les portes obertes a seguir creixent. Hi ha moviment, en aquest sentit?

Hi ha diversos cellers que han mostrat interès en la marca col·lectiva, i és cert que alguns d’ells encara no compleixen tots els requisits, però veiem ganes de fer l’esforç per fer-ho. La realitat del Cava també és complicada, la flexibilització d’algunes normatives no han agradat a tots els cellers, que entenen que aquesta laxitud no beneficiarà la imatge i qualitat global del producte. Nosaltres estem oberts a nous cellers, però no podem ser més laxes en certs requisits, com se’ns demana, perquè som qui som gràcies a aquesta exigència.

• Quins serien els principals esculls, per a les noves marques?

Collir-ho tot a mà, i vinificar al 100% a la propietat. També la garantia de pagar un preu mínim pel quilo de raïm, que enguany se situarà entre els 0,88 €/kg i per sobre l’euro. Són condicions dures, de fet penso que tenim un dels reglaments més exigents dins el món dels escumosos, però és el que ens dona valor. Així i tot, jo els encoratjaria que si no poden complir enguany, no tinguin pressa que ho aconseguiran l’any que ve.