Els enòlegs i les enòlogues del país -i del món- s’enfronten a una realitat vitivinícola difícil a causa de la climatologia i, en especial, la greu sequera que assola el camp català.
“Estem davant dels millors professionals que ha tingut l’enologia al nostre país, els més formats i preparats de la història”, presumeix el president de l’Associació Catalana d’Enòlegs, Pere Campos. Ho fa en el marc d’una convocatòria que ha reunit diversos enòlegs i enòlogues a Jovani Vins amb l’objectiu de compartir el balanç de l’última verema, la de 2023. Una trobada periòdica que cada any permet posar sobre la taula les casuístiques i característiques que han marcat cadascuna de les noves anyades que sumen al mercat.
El president deixa anar la frase quan fa balanç de la trobada, en què plana en l’ambient cert desànim per la realitat vitivinícola del moment. Hi ha regions en les quals la sequera està matant ceps, i, en conseqüència, compromet la sostenibilitat i viabilitat de la vida de pagès. Una realitat, i així ho apuntalen alguns dels professionals a la trobada, que no només afecta l’individu, el propietari de les finques, sinó que posa en escac l’economia de molts municipis, comarques i territoris de Catalunya que, directament o indirectament, viuen del sector primari.
“Adaptar-se o repensar-se. Per sobreviure”
Si no plou, i les previsions no apunten el contrari, el futur de la viticultura està en entredit. I aquí tornem a la frase inicial de l’article. “Som afortunats de comptar amb professionals molt ben formats, viatjats, amb llarga experiència i profunds coneixements del que fan”, perquè ara mateix tot l’aprenentatge serà necessari. Imprescindible, diria jo, “Els llibres de viticultura ja no ens serveixen”, comenta un dels enòlegs assistents. Perquè la realitat ha canviat, les maduracions són diferents, els pH són més alts, varien les percepcions organolèptiques dels vins.
Ara serà moment d’anar a una, de teixir aliances, i de repensar, si cal, les pràctiques, les tècniques o la manera d’entendre la feina, tant a la vinya com al celler. Adaptar-se o repensar-se. Per sobreviure. Ara mateix, tota esperança és vida.
